Fa temps vaig escriure una entrada parlant de la compra d'un cotxe elèctric. Un any i mig més tard us explico l'experiència de conduir diàriament un cotxe elèctric. M'acompanyeu?
Primer de tot, cal dir, que l'endoll que facis servir per a carregar el cotxe, ha de tenir presa de terra. Nosaltres vivim en una casa antiga i vam haver de fer la instal·lació. En la majoria de cases actuals no us trobareu amb aquest problema. No patiu! Tot i això per a fer la prova, només cal que us cedeixin el cable amb el què es carregarà el cotxe i al connectar-lo, el propi aparell us dirà si està preparat o no per carregar.
Així doncs, una vegada t'has decidit a comprar un cotxe elèctric, passes uns mesos d'adaptació. És el que popularment en diem, coneixent-lo. Al principi ets molt curós de deixar-lo sempre carregat al màxim i portar el cable de càrrega a sobre. Per si de cas! Vas mirant tota l'estona el taulell de conducció: Encara em queda bateria? Vaig bé? Arribaré? Cal tenir en compte que només et donen un cable de càrrega d'uns cinc metres. Alerta, no serveix un allargador normal, es cremaria!!
Aquest període de durada són uns dos mesos aproximadament. Per començar, el menú del cotxe, en funció de com condueixes, et fa una previsió de kilòmetres restants. Així doncs, et pots trobar que en un viatge de fora de Barcelona a Barcelona et trobis que el tram que fas per carretera, vegis que se't redueixen molt els kilòmetres que el cotxe calcula que pots fer, i que arribis a Barcelona, comencis a circular per la ciutat, i de cop i volta el cotxe et marqui que pots fer molts més kilòmetres dels que et marcava quan has sortit d'on sigui amb la bateria carregada al 100%! Aviat t'acostumes a no mirar aquesta previsió. Nosaltres vam canviar el menú a que en lloc de la previsió, ens mostrés el % de bateria restant. Ho trobem molt més útil, ja que saps realment el què et queda i com que ja coneixes el cotxe, saps què podràs fer.
Si la primera cosa que fas constantment és mirar tota l'estona el què et queda de bateria, la segona, a la mateixa alçada que la primera, és portar sempre a sobre el cable de càrrega. No fos cas que el necessitessis! Aquest és el símptoma més evident de conèixer o no el vehicle. Al principi portes el cable a tot arreu. Quan ja calcules què faràs durant el dia, i t'adones que en el dia a dia, no el necessites i t'atreveixes a deixar el cable a casa, és quan realment coneixes el cotxe. En el nostre cas, per l'ús que en fem nosaltres, no ens cal portar el cable a sobre, aquí cal mirar cas a cas.
La tercera cosa que fas és mirar tota l'estona les estacions de càrrega. Planifiques, he d'anar a tal lloc, per si de cas, deixa'm veure si tindria estació de carrega a allí. Aquí cal dir, que és cert que hi ha poques estacions de càrrega, sobretot per viatges llargs. Però també cal dir, que per un ús diari, no necessites estacions de càrrega. Altre cop, depèn de l'ús que en faci cadascú. En el nostre cas, en un any i mig, nosaltres només hem carregat una vegada en un pàrquing. I va ser més per la gràcia de provar-ho que per necessitat real.
Així doncs, quan has superat aquests tres estats, felicitats, és quan et pots considerar totalment adaptat al cotxe elèctric ;)
I ara la pregunta del milió que tothom ens fa, us el tornaríeu a comprar?
I tant! No només per principis, sinó també per què és molt còmode! El silenci, que no et cal canviar de marxes, el pots carregar a casa, l'estalvi que comporta...
Font imatge: http://www.roperld.com/science/NissanLeaf.htm.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada