La covardia de Pedro Sánchez

Aquests dies, tot el que era notícia respecte la investidura de Rajoy, estava relacionat amb què faria Pedro Sánchez el dia de la segona votació. Semblava que tot es reduís a això. Al final ja tenim la solució, ha entregat l’acta de diputat.

Primer de tot, vull recordar que Pedro Sánchez per tal d’intentar esdevenir cap d’estat, va pactar amb Ciudadanos bloquejar explícitament la possibilitat de permetre un referèndum sobiranista. I aquesta setmana, de cop i volta, semblava que tractàvem d’heroi una persona, la qual, per intentar ser cap d’estat, va preferir pactar amb els qui no volen que votem. Podem sentir empatia per la situació que està vivint, però no perdem de vista aquest fet.

En segon lloc, vull expressar la covardia de la seva decisió. Per coherència, Pedro Sánchez, va dimitir de secretari general del PSOE per no haver d’incomplir la seva promesa electoral amb l’electorat. Recordem el seu eslògan de campanya el 20D a Catalunya, “echemos a Rajoy” o “un Sí por el cambio” el 26J. Però tot el que té de coherent aquesta renúncia, té d’incoherent no portar-la a terme fins les últimes conseqüències. Si hagués mantingut l’acta de diputat i hagués votat que no, s’hagués mostrat complidor vers el què va prometre a la ciutadania. Ara, en canvi, el que ha fet és primar els interessos personals de voler tornar a sortir com a secretari general dels socialistes, per davant de la promesa al seu electorat. Així doncs, no s’adona que el què ha fet per una banda és de covard i per l’altra, ha enterrat tota possibilitat de poder tornar a sortir com a secretari general.

Si mantenia l’acta de diputat i votava que no, mantenia la coherència amb tot el discurs de campanya. Alguns diran, s’enfrontava a una sanció i a la possibilitat que el fessin fora. I aquí hi ha el quid de la qüestió. Tornava la pilota als qui han posat el socialisme en aquesta situació. Jugava fort, sí, tensava la corda. Però posava entre l’espasa i la paret els qui han forçat a que el PSOE s’abstingui. De debò la gestora s’atrevirà a expulsar del grup parlamentari a tots els diputats que votin no a Rajoy i deixar el nombre de diputats del PSOE per darrera dels de Podemos? És un fet que no es poden permetre i Sánchez hagués mantingut el criteri i la força. Ara, en canvi, perdrà visibilitat de mica en mica i, a sobre, no ha mantingut aquesta coherència que el va fer renunciar, obrint les portes a un candidat a secretari general que sigui la via intermèdia entre els propers a Susana Díaz i els propers a Sánchez. Entregant l’acta de diputat, Sánchez, no s’ha enfrontat a l’aparell del PSOE, que són els qui han portat al partit a l’actual “tessitura”, i no ha complert la seva paraula electoral. L’única possibilitat que li queda, si realment es presenta de nou a secretari general del partit, és que juntament amb ell no es presenti una cara amable i conciliadora de les dues parts. En el moment que això passi, serà molt difícil que pugui tornar a ser reelegit.