Referèndum Vinculant d'Independència

Fa un temps vaig escriure un article sobre la importància de les paraules en el món independentista. Ara, el podríem tornar a llegir i estaria plenament vigent. Per què? Pel "RUI".

El Referèndum Unilateral d'Independència o RUI s'ha escampat com la pólvora aquest darrer mes i mig. Però, per què és inadequat utilitzar aquest concepte? Per la paraula unilateralitat. Així com ja passa amb la DUI, si vols seduir l'indecís, s'hauria de dir DI. Ara, quan parlem de referèndum d'independència, tampoc s'hauria d'utilitzar la U. Si el que vols és ampliar la base que dóna suport a l'independentisme, per què crear un marc mental que no és dialogant? I més, quan tu sempre has sigut la part que ha volgut dialogar!

A aquest aspecte, afegeixo la paraula vinculant. Tothom parla de no repetir el 9N. Com es fa per no repetir-lo? Fent el referèndum vinculant. Que tindrà conseqüències. Un Referèndum Vinculant d'Independència (RVI o RIV com es prefereixi). 

Un referèndum, de per si, ja és vinculant, però no tothom ho té clar. Pregunteu a algú que no li interessi gaire la política, si sap quina és la diferència entre un procés participatiu i un referèndum. Us sorprendrà la quantitat de gent que no està avesada, ni viu aquest procés tant intensament. Per tant, entre tots, generem el marc mental per tal de convertir-lo en vinculant i on totes les opcions hi estiguin representades. Generem les expectatives. Evidentment, aquest no és l'únic factor, però el llenguatge ajuda molt a generar expectatives.

A més, tenim un exemple molt recent del poder de les expectatives i dels marcs mentals. Podemos va inflar tant, en el seu entorn especialment, l'efecte Bandwagon i el "sorppaso", que malgrat ser un partit nou i amb uns resultats gens menyspreables, tothom va considerar que eren els perdedors del 26J (ells mateixos també). Tinguem-ho ben present!

També val a dir que, per a un determinat sector de la societat, sembla que la seva manera de reafirmar-se és proclamant als quatre vents la desobediència i la unilateralitat. Però aquest sector és petit davant el conjunt de tota la societat. I en una societat com la nostra, que com més classe mitjana hi ha, més por al canvi i a perdre existeix, encara ho hauríem de tenir més present. Ja sabem que hem entrat en la fase de la unilateralitat, cal anunciar-ho cada vegada? I més, tenint en compte el tipus de societat que tenim. Vaja, si fossis un jugador de futbol que ha de llençar un penal, avisaries al porter per on el llançaràs?

Per tant, si aquesta és la via per la qual s'opta, fem un esforç, entre tots, i parlem del Referèndum Vinculant d'Independència o del RIV. Si ens hi posem, ho aconseguirem amb ben poc temps.

A partir d'aquí, un altre tema és si interessa o no el RVI. Però això, dóna per un altre article.