L'endemà

Quina muntanya russa d'emocions. La nit de dissabte a diumenge quasi no vaig dormir. Em vaig llevar nerviosa, amb ganes de descarregar adrenalina, vaig anar a votar il·lusionada, després em vaig calmar anant a passejar amb els gossos i quan ja s'acostava l'hora de tancar els col·legis electorals se'm va aparèixer l'histerisme amb una barreja de gratitud eterna davant tots els volunaris que he conegut al llarg d'aquests anys. Tot això mentre seguia fent feina a les xarxes.

Surt l'enquesta de tv3 i pinta molt bé. Majoria absoluta d'escons assegurada. Ara a esperar l'escrutini. Esperava un mal resultat inicial, ja que el No pel 9N es va activar a última hora, i preveia que també seria així aquesta vegada. Espera llarga i a mesura que van fent l'escrutini, resultats pitjors que a l'enquesta. Era de preveure, hi ha votants que per vergonya no diuen el partit a qui voten (algun dia s'hauria de fer mirar què vol dir sentir vergonya de votar determinats partits). Majoria absoluta d'escons garantida al bloc del sí, els vots l'altra batalla.

Acaba l'escrutini i s'envaeix de forma general un sentimen agredolç. Per què? S'ha guanyat la majoria absoluta en escons, què està passant? Per què no ho estem celebrant amb cava? No havíem dit que això és el què buscàvem? Legitimar un programa electoral camí a la independència? Doncs ja ho tenim. Què passa que no ho celebrem? Vull fer la reflexió de forma individual, que sigui opinió pròpia, així que marxem cap a casa.

Avui, dilluns al matí agafo el numbers i començo a fer càlculs. Faig un full de càlcul comparant el resultat del 2012, el del 2015, el 9N, comparo increments globals i de partits, qui es pot considerar sí segur, qui no, qui no es defineix... I començo a veure dades molt interessants que m'agradaria compartir amb vosaltres.

Per començar, Junts pel Sí ha tingut un increment de més de 4500 vots, respecte a la suma de CIU i ERC del 2012, si unió ha aconseguit més de 102 mil vots, es podria dir que la suma de vots de Junts pel Sí és de 107 mil vots. Tot i això aquesta és una afirmació que no es pot fer amb certesa. L'única que es pot fer segur és que aquests 1.619.000 vots són SíSí segur, cosa que els 1.614.000 vots de la suma de CIU i ERC el 2012 no es podia dir amb certesa. Ara la tenim.

Segon fenomen, la pujada de Ciudadanos. Analitzem-la una mica amb més de detall. Si comparem els resultats del 2012, 275.007 vots, amb la del 2015, 734 mil vots, és un increment espectacular. Però mirem exactament d'on surten aquests vots. Si sumem els vots de C's, UPyD, Farts, Plataforma per Catalunya, UCE i Pre-IR, veiem que aquí ja hi ha 124 mil vots del No que ja estaven presents el 2012 i que ara molt probablement han anat a parar al C's. Al 2012 si tot aquests vots haguessin anat junts farien una suma d'uns 400 mil vots. Ara bé, a aquesta xifra sumem-li els vots que han perdut socialistes (3500) i PP (124.000), dóna 527 mil vots. Són vots que ja hi eren presents, no són nous. Ara si a aquest vot el comparem amb el resultat de 2015 de C's ens dóna un increment de vots nous de 207 mil. Si comparem la xifra del No del 2012 i la del 2015, veurem que l'increment és de 253 mil vots. Així doncs podríem extrapolar que el No l'ha capil·laritzat Ciudadanos, de vots antics i nous.S'ha erigit com el vot útil del No. Això ens dóna una bona pista de les actuacions a seguir a partir d'ara.

Tot i això seguim analtzant resultats. El PSC ha experimentat una baixada de tan sols 3500 vots. Molta gent es pensava que encara baixarien més, mal anàlisi. El votant socialista és fidel. Hi ha molta gent gran, que pel què ha viscut, passi el què passi, sempre votarà socialista. I probablement ens trobem davant el nivell més baix que puguin treure els socialistes i d'aquí ja no baixaran més fins d'aquí a uns quants anys.

La davallada més important la ha experimentat el PP, 124.000 vots, que tot sembla indicar que han anat a parar a Ciudadanos. Els poden haver castigat moltes coses, la mala gestió de la crisis pel govern de Madrid, el cas Camarga, els casos de corrupció i probablement el més important de tot és que anys enrera la dreta no tenia alternativa de vot, però ara sí que en tenen, això sumat a la bona, moderna i desacomplexada imatge que ha mostrat l'alernativa, pot haver seduit molt del seu electorat.

La segona gran derrotada de la nit, seguit dels Populars és el cas de Catalunya sí que es pot, malgrat haver pujat 6150 vots, han perdut 2 escons. No ho afirmo jo, sinó que ells mateixos la nit electoral ho van reconèixer. I això que quan van presentar el seu candidat, Lluís Rabell, ell mateix afirmava "estic preparat per a ser el nou president de la Generalitat de Catalunya". Tenien expectatives molt altes que no s'han aconseguit. Van voler repetir la fórmula de Barcelona en comú, però els hi ha jugat en contra dos factors, per una banda la projecció del candidat no era la mateixa que la Colau, i en segon lloc, han basat la campanya només en l'eix social, sense definició de l'eix nacional, i aquestes eleccions, no eren unes eleccions normals. Prova d'això ha estat la participació que hi ha hagut. A més, l'aliança de canvi i comprensió per part d'Espanya de la mà de Podemos, no ha estat a l'alçada, amb patinades importants com la de voler separar per ètnia. Tot i això era una coalició de necessitat, ja que es repartien el mateix electorat. Veurem en el futur quin paper tenen i quina factura els hi passa, tant a Iniciativa com a Podemos, no tenir la seva marca.

I l'últim partit amb representació ha estat la CUP. Amb un increment de quasi 210 mil vots. Sabien que tindrien un bon resultat, i només els quedava esperar a veure de quina mida era. En aquest votant s'hi pot reunir diferents opcions, per una banda, i evidentment, els convençuts del partit anticapitalistes. Per altra banda els independentistes que tenen més pressa que ningú i que encara no es refien de Mas, i per una altra banda, els qui prioritzen l'eix social però no els convencia CSQP. Tenen una bona part de la clau de la governança. Veurem com funciona l'aliança Junts pel Sí i CUP.

Aquesta vegada, abans d'acabar crec que val la pena fer menció especial als partits que no han obtingut representació parlamentària. Per una banda Unió, amb 103 mil vots. En unes eleccions normals, amb una participació estàndar hauria obtingut 3 diputats. Aquest votant, no l'hem d'oblidar ja que probablement tornarà a sortir. Malgrat ells ho hagin vestit com la Catalunya del seny, i per tant, no independentista, tot indica, pels llocs on ha obtingut el vots, és un electorat d'edat avançada, i per tant, més conservador de l'status quo, per dir-ho simple, més poruc. Jo no comptaria tots els seus vots, al No immobilista.

I per últim el Pacma. A les eleccions del 2012, que ja apuntaven a ser especials, ja van treure 20 mil vots i aquesta vegada, amb eleccions clarament plebiscitàries, han obtingu un increment de 9000 vots. Aquests 30.000 vots s'han de treballlar, per que no estan posicionats ni pel Sí ni pel No. I amb el tractament dels animals que hi ha a Catalunya versus el que hi ha a Espanya, és un electorat seduible. El què em sap greu, és que és un electorat que ja l'havia dectectat i que no s'ha fet quasi cap acuació al respecte. Desitjo que ràpidament es crei la sectorial d'animalistes!

Així doncs, una vegada analitzes els resultats més a fons, pots observar, que només comptant els vots de Junts pel Sí i la Cup, no arribes al 50%, però que no estiguin en aquestes dues opcions, no vol dir que no existexin. De fet, després de comptar els clarament independentistes amb els clarament dependentistes (comptant unió) veus que en vots hi ha:

Sí: 1.955.158

No: 1.705.638

Hi ha vora 250.000 vots favorables més al Sí que al No, i hi ha 396.000 vots indefinits entre Catalunya Sí que es pot i Pacma. D'entre aquests i algun que es pugués rascar d'Unió, no es possible trobar 146 mil vots a favor del SíSí ara mateix? Segur?

El sentiment d'agredolç d'ahir va venir perquè s'esperava obtenir majoria absoluta d'escons i vots, les enquestes eren molt bones (no oblidem que les enquestes estan fetes per condicionar el vot i en aquest cas tantes enquestes positives al Sí, eren per relaxar el Sí i esperonar el No) i el marc mental dels qui no volen fer un referèndum, ens l'havien situat en els vots. Però analitzant els vots, veiem que no està pas perdut, més aviat al contrari. I despés d'haver fet aquest anàlisi, i probablement molts dels qui ho llegiran, al haver arribat a aquí, se'ns dibuixarà un somriure als llavis. 

Ningú va dir que seria fàcil, però ara tenim avalat per les urnes un full de ruta cap a la independència i tenim els vots possibles per a fer-ho. Tenim molta feina a fer, però hem aconseguit superar una nova pantalla.

Seguim!!*!!

PS: Hem superat el SíSí del 9N i els 326 vots dels Pirates, segons ells mateixos, s'han de sumar al SíSí. Ja queda una mica menys ;)